dilluns, 21 de maig del 2012

VOLTA ALS ANNAPURNA' S

l' Annapurna II de 7.137m

L' autobús ens deixa a Besi Sahar després d'estar-hi 6 hores entaforats en ell, amb els seus sotracs, frenades brusques, bocinassos i inclús la vomitada d'una petita nena local....
El trekking en si comença aquí, a Besi Sahar, però molta molta gent agafa l'autobús fins a Bhulbhule, i molta d'altra un 4x4 fins a Bahundanda o inclús més endavant i tot. Nosaltres en parlem i decidim que:
- no hem vingut a caminar?
- doncs a caminar òsties !!!!
primera timbrada
 Les primeres etapes fins abans d'arribar a Lower Pisang les pasem una mica canutes. A en Joan el segon dia li agafa diarrea i arriba a la guest house fet una merda, després de menjar una barreta energètica es troba encara pitjor i li comença a pujar la febre, no deixa de suar durant tota la nit...alguna cosa se li deu haver posat malament.


LaGemma pilla el dia següent, amb un mal a l'espatlla que no pot soportar ni portar la maleta, i es que si ho pensem bé, portem més de tres mesos, o sia, desde que hem marxat de casa, que no hem fet ven res d'esport, la única cosa que hem fet és enllaçar autobusos amb trens i tren amb autobusos...

molinets d'oració...

Malgrat això i com que som molt tossuts, anem tirant amunt, ens distreiem amb el paisatge i sobretot ens distreiem quan passem pels pobles mirant la vida d' aquesta gent, així poc a poc, anem agafant la forma física que necessitem.

el nostre primer Annapurna

El quart dia ens llevem al matí amb les impressionants vistes de l'Annapurna II i al cantó oposat el Manaslu, l'ombra reflecteix en la neu mentre les primeres llums omplen de groc intens la muntanya. A partir d'ara ja no deixarem l'alta muntanya, i en l'horitzó sempre hi veurem algún pic nevat, alguna cresta verge i salvatge sota el blau intens del cel, un cel que cada vegada tenim més a prop.....


El camí fins a Manang és espectacular, segurament ho deu ser encara més si es pasa per Upper Pisang, però nosaltres no ens enterem del tema i continuem per Lower Pisang, després tambè ho agraim perquè amb la gent que anem parlant diuent que l'etapa ha estat més dura, a més, per postres, una petita nevada durant la nit deixa el terra blanc de neu amb uns paisatges de postal...l'element blanc tambè ha fet baixar dràsticament les temperatures...


Arribem a manang a 3.500 metres. En aquest poble la gent s'acostuma a quedar-s'hi tot un dia per aclimatar-se bé a l'alçada. Un cop deixem la maleta a la guest house, agafem una ampolla d'aigua i anem a pujar fins al Gangapurna view glacier. És un caminadeta de menys d'una hora que està just darrera del poble i que va perfecte per aclimatar una mica més, ja que la jornada d'avui no ha sigut molt dura. Arribem fins a poc més de 3.800 metres amb unes vistes del glaciar espectaculars, tonelades de gel blau mil-lenari sobren centimetre a centimetre de caiguda cap al llac turquesa del Gangapurna, un pic que des d'aquí sembla poc més que innaccesible...


Gangapurna view, 3.800 metres

L'endemà la Gemma no està massa fina i decidim anar a caminar direcció l' ice lake i fins on arribi. L'excursió fins a l' ice lake és una molt bona aclimatació, però un pèl massa dura o més que dura, un xic massa llarga per fer només un dia de descans,  tambè hem de dir que si veniu de casa ben entrenats es fa amb un "pim-pam". Nosaltres arribem fins a gairebè l' últim coll, hi ha l'alçada de 4.500 metres girem cua cap a Manang, ens estimem més guardar forces ja que no anem pas sobrats !!
Un altra excursió es la del camp base del Tilicho lake que passa pel llac més alt del món a més de 5.100m , dura però de dos a tres dies.



Arribar fins a High Camp suposa dues etapes més a força alçada. Després de Manang dormim a Letdar a 4.200 metres i l'etapa següent ja a High Camp després d'una forta pujada a 4.800 metres, la mateixa alçada que el Mont Blanc, la segona muntanya més alta d'europa i màxima altitut d'en joan...o sigui que ho anem a superar i un cop arribem al refugi caminem fins a arribar gairebè a 5.000 metres !!!


High Camp 4.800 metres


Durant el dia anem parlant amb tothom, hi ha gent que a l'endemà és lleven super d'hora, sembla com si vagin a fer algún pic dels alps o del piri, no se...nosaltres sortim del refugi a les 06:00 tocades ja que a més durant la nit ha estat nevant entre 15 i 20 cm i d'aquesta manera trobem la neu ja trepitjada.


Realment arribar fins al coll de Thourung La no costa pas gens, l'aclimatació progressiva durant tots els dies del trek fan assimilar molt bè l'alçada i arribem en menys de 3 hores al coll a 5.416 metres i ben nevat i contents com tots els que estem aquí dalt. Ens tirem fotos amb en Javi i l'Alvaro, i mentre admirem i deixem enrere la cresta del chulu peak ja a la nostra esquena, anem baixant cap a Muktinath.


La baixada és una merda està clar, més de 1.600 metres de desnivell fins a Muktinath, però es fa lleugera perquè l'alvaro és d'aquestes persones que no calla ni sota l'aigua, i a més el tio treballa de guia per la zona de Ladak, Tibet i Sikkim, portant gent a passeig o sigui que es coneix el lloc i rodalies com casa seva i escoltar-lo parlar d'aquests llocs és un plaer, de fet ja fem plans per anar a fer el trek de concordia al k2 l'agost que ve...


 La baixada és maquíssima, al fons de la vall tenim el poble de Muktinth i un xic a la dreta del poble comença tota la regió del mustang, del solitari i rocós Mustang, una vall inhòspita on només deixent entrar un número de persones l'any per protegir així l'entorn i no danyar l'ecosistema, a més a més que fan pagar 800$. És un trekking que no fa molta gent i que per això mateix el fa únic. La vall del Mustang mereix una visita. Nosaltres ara estem al lower Mustang, el paisatge és ben diferent, de fet des de que em deixat les neus perpètues del coll de Thourung La que el paisatge ha canviat radicalment, segons l'Alvaro tot això és molt més "Tibetà" i la veritat és que és molt maco el contrast.

Muktinath i el Dhaulagiri al fons.

Abans d'arribar al poble veiem de sobte que s'alça un altra gegant, el Dhaulagiri, un altra vuit mil...
Ens quedem a la Bob Marley guesthouse i allà ho celebrem amb unes birres amb en Javi, l'Alvaro, els de reus després, i els de Múrcia.
Al poble ja hi arriba la carretera i molta gent marxa des d'aquí cap a Jhomson amb 4x4 i allà amb avió fins a Pokhara. Nosaltres continuem caminant, tenim intenció d'arribar fins a Tatopani caminant, no per la carretera sinó per un sender que passa més amunt d'ella.
El camí no deixa de ser mai espectacular...


Després d'un vent de nassos durant més de dos dies, arribem a Marpha, un lloc molt bonic on ens deixem caure tot un dia sencer per descansar, tenim la sort de tenir tot el temps del món, de no tenir pressa. A Marpha coneixem una parella de sabadell que venen de treballar més d'un any a la fundació Vicenç Ferrer, amb ells passem els dos o tres dies següents.
Després de Marpha el temps enpitjora, i acabem agafant un bus desde Ghasa - Tatopani i Beni - Pokhara.
Finalment acabem fent una mica més de 170 kilòmetres en 14 dies.

 






















 LES ETAPES :

1 etapa: Besi sahar - Bahundanda / 390m desnivell
2 etapa: Bahundanda - Tal / 390m desnivell / 17 km
3 etapa: Tal - Chame / 1.110m desnivell / 17 km
4 etapa: Chame - Lower Pisang / 600m desnivell / 19 km
5 etapa: Lower Pisang - Manang / 300m desnivell / 15 km
6 etapa: aclimatització a manang
7 etapa: Manang - Letdar / 660m desnivell / 10 km
8 etapa: Letdar - High camp / 650m desnivell / 7 km
9 etapa: High camp - Thourung La - Muktinath / 570m / 15km
10 etapa: Muktinath - Jomsom / 19 km
11 etapa: Jomson - Marpha / 6km
12 etapa: descans a Marpha.
13 etapa: Marpha - Kalophani / 17km
14 etapa: Kalophani - Dana / 16km

RECOMANACIONS:

- Nosaltres no vam llogar sac de dormir a Pokhara, portavem el sac d'estiu i a totes les guest house's ens van deixar edredó. S'ha de dir que vam fer el trek a l'abril, potser el novembre fa més fred!
- Tampoc vam llogar o comprar pals, el camí està ple de canyes de bambú, el millor pal que un pot tenir i gratis !!!
- Del tot recomanable comprar a Pokhara barretes energètiques i fruits secs per un tubo, ja que durant el trek els preus són desorbitants.
- A la majoria de llocs on hem dormit no hem pagat llit, a canvi de quedar-nos a sopar i a esmorzar, només em pagat a High camp i a Marpha.


Que disfruteu... 

panoràmica del pics del chulu peak


dijous, 17 de maig del 2012

KATHMANDÚ - POKHARA

Agafem un vol Chengdú - Kathmandú, com vam explicar en un post anterior, els xinos han tancat la frontera Tibet - Xina a principis d'abril, però encara que estigués oberta no hi aniríem, no per ganes, perquè el Tíbet ha de ser preciós, sinó perquè el govern xino pretèn ensorrar el Tíbet marginant-los del món, no deixant entrar a turistes per lliure i tenir de pagar així un tour de més de 700$ per 6 dies...

mare meva: l' Everest !!!
Després de fer una parada a Lhasa, el vol ens regala una de les millors vistes de la terra : sobrevolem per sobre del sostre del món, l' Everest, tambè veiem el seu veí, el Lhotse, de més de 8.500m, i el Nuptse, més a l'esquerre veiem el Kanchenjunga a la part del Sikkim i quan ja ens pensem que s'acabaran les muntanyes apareix una de les més maques del món : l 'Amma dablam...és un privilegi haver sobrevolat per aquesta zona la veritat !!!

Arribem a Kathmandú i negociem el preu del taxi, tot un art !!
La ciutat és un horror de clàxons, trànsit, gent i pols, molta molta pols !!!
la imatge no fa justícia a la realitat.

Ens deixem caure a la Family Peace House, just a 2 minuts del sorollós i turístic Thamel, però sense sentir ni una bocina, està a sobre d'un turonet i les habitacions van de 350 a 500 rúpies, és una molt bona opció ja que el Thamel és horrorós. De fet, el problema és que portem 3 mesos sense veure turistes i al Thamel flipem molt amb la cantitat de guiris que hi han, a central àsia hem estat viatjant completament sols !!!.....
Ens comprem roba d'estiu, el últims 4 mesos ha fet molt de fred i a Kathmandú passem el primer dia de calor calor, per tant i sabent que a partir d' ara el clima serà molt més calorós, fem una mica de canvi en el nostra vestuari, guardant clar, la roba per fer el trek dels Annapurna.


Anem a l'embaixada de la India a Kathmandú i tramitem el visat que tarda 10 dies, els i demanem si el podem recollir d'aquí a 20-25 dies i ens diuen que cap problema, així tenim el temps suficient per anar a Pokhara amb la calma i tornar a recollir el visat que per cert hem demanat per 6 mesos.

El trajecte fins a Pokhara és molt lent, perquè us en feu una idea: 200km = 6/7 hores !!
Durant el camí veiem una mica com funciona la vida de Nepal, com a molts països, la gent que viu del turisme viu de conya, però la que viu al camp no tant, i és que Nepal és un dels països més pobres del món, igual que a la India, funcionen pel sistema de castes i dintre d'aquestes castes sobren més castes. Realment veus gent que les pasa molt canutes per sobreviure i durant el camí veiem de tot, desde gent picant pedra, recollint plàstic per després vendre, a nens conduint les vaques cap al bosc, etc...ens dona la sensació d'estar a l'edat mitjana.

A pokhara tot canvia, ja que és una ciutat super turística.
Aquí tramitem els dos permisos que es necesiten per anar a fer el trekking dels Annapurna's:
  • Tims: carnet amb les teves dades personals que val 1.640 r / uns 15e
  • Permís d'entrada al parc que val 2.000r / poc més de 18e  
Sense  aquests dos papers no podem començar el trek, i ens han avisat de que si ens presentem al començament sense cap d'aquests dos papers ens cobraran el doble.

Després dels tràmits per fer el trekking comprem tot de fruits secs, barretes energètiques i tot de menjar que ens farà falta, doncs la teca durant el trekking arriba a ser fins a 3/4 vegades més cara.

A Pokhara tambè hi ha la opció de llogar sacs de dormir, pals telescòpics, botes, polaines etcetc. Nosaltres continuem amb el nostra estavli de calés i no lloguem res, o sigui que marxem sense pals i amb el sac d'estiu, ens han comentat que a totes les guesthouses tenen edredons...

ja estem nerviosos per començar.....

dimecres, 9 de maig del 2012

l' ós panda a chengdú

Després de Xian només ens queda baixar cap a Chengdú amb un altra trajecte de nit en tren, i d'aquí agafarem ja l'esperat avió cap a Kathmandú, però abans i per aprofitar el temps anirem a veure l' ós panda.

Aquesta bestiola ens deixa força sorpresos, si més no a seva història.
És veu que és un dels animals més antics del planeta però que malgrat això i a conseqüència de les males gestions en temps passats, ha passat a ser un animal en perill d' extinció, sobretot pels que viuent en llibertat.

La veritat és que són molt macos, fan molta gràcia perquè la única cosa que fan és menjar més i més bambú, engolleixen kilos i kilos d' aquest tronc que és el seu únic aliment.

Desde la ciutat de Chengdú és fàcil arribar fins el zoo, no us deixeu enganyar pels tours de les guest houses o dels hotels on fan pagar gairebé el doble, per lliure  si pot anar fàcilment fent només un canvi d' autobús.