dilluns, 27 de febrer del 2012

ESFAHAN - PERSEPOLIS - KALUTS



IRAN .... Quin país ....
Escrivim aquestes paraules quan ja falta poc per abandonar iran, portem ja gairebé 30 díes aquí, i la veritat és que cada dia ens sorpèn més perquè aquesta gent no saps mai per on et sortiran. Durant aquest temps hem estat molt ocupats fent vida social amb la gent, sopars aquí, sopars allà, no hem tingut molt temps de conectar-nos i menys de ficar-nos a escriure aquí al blog, a part de que està prohibit  i costa lo seu poder-ho fer, quan ho fas no hi ha manera de fer-ho en condicions...



Tenim la sensació d'haver visitat més cases que monuments, i és que la gràcia d'aquest país és la seva gent. N'hi ha de tots colors, com a tot arreu: nacionalistes, conservadors, lliberals, religiosos i més, per això a cada casa que hem estat , hem pogut observar les diferents maneres de viure, les diferents maneres que tenen de moure's en aquest país tant ple de prohibicions, contradiccions i de repressió que viuen...També les costums estan molt arrelades en aquest país, costums com ara la obligació de portar el mocador dins de casa si hi ha algún home, que l' home no pot tocar cap més dona que la seva, ni tan sols per saludar, que les dones no poden anar al camp de fútbol, que els autobusos estan dividits, al davant els homes, i separats per una barrera, al darrera les dones, que els homes no poden anar amb pantalons curts, el satèlit està prohibit ...i un llarg etcètera que no acabaríem mai. Es poden explicar tantes coses d' IRAN que en podríem fer un blog a part...

 
















- ESFAHAN -

A ESFAHAN fem les tres primeres nits d' hotel des de que vam arribar, tambè s' agraeix, ja que els iranians no paren d' organitzar-te la vida, d'organitzar-te el dia a dia. La veritat és que el principi flipes amb la hospitalitat d' aquesta gent, però quan portes ja uns díes al país, i veus que fas el que ells volen i no el que tu vols, s'agraeix molt dormir en un hotel i poder fer la teva...


Esfahan és la ciutat dels monuments per excel-lència. La plaça de l'Imam  recull els edificis més emblemàtics de la ciutat i del país tambè. L' estil safavidi ( antic regne del segle xv ) està gairebé en tots els edificis de la ciutat, la ceràmica predomina per tot arreu, però no és ceràmica en rajola no, és ceràmica ficada peça per peça, un treball fet meticulosament pels artesants de l' època, una grandíssima obra d'art. Contemplar aquests edificis és un privilegi, alçar el cap i veure aquestes cúpules perfectes et deixen bocavadat, l' espai i la gran amplitut que tenen aquestes mesquites fan que antigament s' hi congreguessin centenars de persones per resar, actualment tambè ho fan, és clar. També hi ha alguna mesquita que s'ha convertit o es va convertir en madrassa, escola on s'ensenyava l' alcorà...Els ponts també són famosos al llarg de la ciutat, n'hi han fins a set, de diferents estils.


Els divendres la gent és concentra tota al costat del riu fent el que més saben fer: pícnic !! realment són especialistes en aquesta temàtica, a tot arreu trobes gent fent pícnic, al costat de la carretera, a la vorera de l'autopista, al tren, a tot arreu s' emporten la cistella amb el seu pícnic.


Marxem d' Esfahan cap a Shiraz, aquesta ciutat realment no ens ha dit gaire res, el seu principal atractiu per a nosaltres és Persepolis, una de les ciutats més famoses d' Iran i m'atreviria a dir del món.

Persepolis va ser la capital de persia abans de que s' instaurés l' islam. Contruïda el 500ac. fou el centre modern de tot el país i de tot l'imperi persa que per aquelles èpoques arribava fins a la índia i que no parava de crèixer. 200 anys després Alexandre el Magne i el seu imperi ho van destruir tot i s'ho van emportar tot tambè i en una nit de borratxera després de conquerir la ciutat varen cremar-la. La ciutat encara conserva alguna cosa...



















Anem fent kilòmetres fins a Kerman. Aquesta ciutat està a uns 500km d'Agfanistan, ens ho diuen els metges de la casa on ens allotgem. Al costat de la carretera s'hi arrepleguen un pilot de gent, Agfanesos la majoria, si tenen sort algú els agafarà i se'ls emportarà a treballar, sinó hauran d'esperar un dia més, faci sol, plogui, o faci fred, sempre estan allà esperant que algú els recollir per anar a treballar.

Desde kerman lloguem un cotxe per anar a veure l'espectacle del desert dels Kaluts, uns castells que s'han format a través de l' acomulació de sorra i del pas dels anys, ni més ni menys que 4 milions !! el paisatge és bestial, tot i fer un dia de merda quedem de nassos davant la formació d'aquests castells, és un d'aquells llocs que et queden gravats a la retina, un lloc realment curiós on el hagin.

Pel camí visitem poblets ben curiosos. Com que no teníen massa aigua antigament van construïr uns canals per l'aigua, com una espècie d' equífers i canals que desembocaven en determinats pous per cada poble, estem parlant de fa més de 1500 anys.Per poder baixar fins als canals per si s'enbossaven, anaven construint xemeneies per poder-hi baixar cada determinats metres. Com pensa la penya ;)

Deixem Kerman i anem cap a Yazd, serà en el pròxim post però. La veritat és que ens està costant molt escriure, molt, perquè no tenim massa temps, ens costa molt trobar el temps per escriure.....en fi!!!



divendres, 17 de febrer del 2012

TABRIZ - ARDEBIL

El viatge amb tren cap a Iran és espectacular, el paisatge dominat pel blanc ens recorda al transiberià malgrat no haver-hi estat mai, tot està gelat, de tan en tan es veu una mica d’aigua en alguns punts del riu, tardem 6 hores des de Elazig a Tatvan, el tren va a pas de tortuga  !!!

 A Tatvan deixem el tren i embarquem dins d’un ferry per atravesar el llac Van, aparentment ens pensem que el trajecte serà ràpid però tardem 6 hores més per creuar-lo. Aquest ferry porta rails per transportar vagons de tren que s’uneixen a la via del tren un cop al moll, és bastant curiós. Arribem a Van prop de la 1 de la matinada, tot és de color blanc i la temperatura és baixíssima, el fum del tren i la neu li donen un toc de pel-lícula. Ens fiquem dins el nostre vagó / dormitori però al cap de poc ens truquen a la porta per avisar-nos de que estem a la frontera i hem de baixar per segellar els passaports, a fora fot una rasca de pebrots, -15… una hora més tard tornem a pujar a la llitera i una mitja hora més tard ens tornen a despertar per estampar el segell d,entrada, un altre cop, aquest cop a la frontera iraniana. Ja som a Iran!!!!
Morts de son! 6 hores més tard estem a l’estació de Tabriz rodejats de gent. Si turquia ens ha semblat hospitalaria, Iran la supera amb escreix!! Només d’arribar a l’estació ja hem conegut 4 famílies, i totes elles volen que anem a casa seva, realment és una mica estressant tambè, semblem conillets d’ índies….

No haviem vist mai gent tan i tan hospitalaria. A Tabriz estem a casa d’un couch, en Mohamed, que viu a osku. Amb ell anem a kandovan, una espècie de capadocia però amb petit. El dia següent dormim a casa en Morteza i quedem amb l’Ali, un home que vam conèixer al tren.



Anem de cul, la vida d’un forester a Iran és una mica estressant, a Tabriz tothom ens mira, sobretot a la Gemma, i encara no sabem el perquè, si pel mocador, si per l’anorac o si bè és pel nas, que ella el fa així afrencesat, i totes elles foten una nàpia bastant grossa…jeje… l’Ali ens ensenya el bazar de Tabriz, el més gran d’ Iran i un dels més grans de tota àsia, 7km.

A l’endemà en Morteza ens porta a l’estació de bus, marxem cap a Ardebil i allà se’ns presenta altra cop l’Ali, cony de iaiu!! Que no vol que marxem i que no vol que marxem, de veritat que són el que no us podeu imaginar!!

A Ardebil passem 3 dies a casa d’ ambdós pares d’una parella molt maca que vam conèixer tambè al tren, en Said i la Saida.

 Amb ells aprenem molt de la vida dels iranians, les seves costums, la seva manera de pensar, la seva situació davant aquest govern que els tè controlats amb tots els aspectes, però sobretot aprenem i experimentem “in situ” la manera que tenen de viure dintre de casa, la manera que tenen de tractar els seus convidats. Fa sis mesos que les seves famílies no els veuen i entre uns i altres ens empatxem de menjar, l’hospitalitat d’ells i de les seves famílies és impressionant, va més enllà de lo racional.
El dimarts marxem amb ells cap a Tehran, allà dormim a casa la germana d’en Said, que com no, ens prepara un sopar deliciós. L’endemà ens despedim ja d’ en Said i la Saida i agafem un tren nocturn cap a Esfahan. Han estat tres dies genials rodejats de les seves famílies, que ens han fet sentir sempre com a casa, explicant-nos les seves vides i nosaltres les nostres, una molt bona experiència, gràcies…


diumenge, 12 de febrer del 2012

INFORMACIÓ ÚTIL TURQUIA

  • VISAT
El visat s,aconsegueix a l,entrada al país, a l,aeroport. Té un cost de 15 Euros i una validesa de 3 mesos.
  • TRANSPORT
Nosaltres ens hem mogut bàsicament amb autobús al ser el mitjà de transport més ràpid. Arreu del país existeixen moltes companyies que ofereixen un bon servei relació qualitat-preu.  Són puntuals, hi han bastants horaris no fa falta reservar amb antel.lació i són segurs.  Els autobusos ofereixen tota mena de comoditats, TV, tè, snacks…
Per trajectes entre ciutats de poca distancia existeixen els dolmus, minibús.  El preu d,aquests és potser una mica més car que un bus normal però són molt pràctics i eficients i una oportunitat per interactuar amb la gent local.
Per dins les ciutats ens hem mogut amb transport públic, autobusos o dolmus. El preu oscil.la entre 1 TL i 2 TL per trajecte i persona.
  • DINERS
El canvi a gener del 2012 és de 1 Euro=2,45 TL.
Canviar diners és fácil a qualsevol de les moltes oficines de canvi que hi han en qualsevol ciutat arreu del país. És també molt fácil treure directament diners dels caixers automàtics donat que n,hi han a tot arreu. La majoria de caixers dispensen TL. Existeix el banc TEB on en alguns dels seus caixers es pot treure Euros o bé Dòlars! Interessant per si un vol continuar cap a iran…
  • SEGURETAT
Turquia ens ha semblat un país molt segur. No hem tingut cap mena de problema. Ningú ens ha intentat enganyar amb preus i sempre sempre que hem necessitat ajuda ens l,han ofert.
  • GASTRONOMIA
El plat estrella de la gastronomía del país és la carn. O sia que un/a vegetarià/na ho té una mica cru. Als restaurants es troba xai, vedella i pollastre tot i que a la majoria de cases es menja o bé pollastre o bé vedella. El xai és molt car!
Als carrers està ple de kebabs  versió entrepà o bé amb el durum, el que coneixem a casa, l,enrotllat.
El pa és un element molt important de la dieta dels turcs. Tenen moltes varietats de pa i totes elles están delicioses!
Les verdures també ocupen un lloc molt important, igual que els cereals com els cigrons, mongetes i arròs.
La beguda nacional per excel.lència és el te. Després del te hi ha l,ayran (yogurt).
Els esmorzars són a base de tomàquet, pepino, olives negres, formatge, ou dur i pa.
  • ALLOTJAMENT
Istanbul: 
Hotel Portus: 15 Euros x nit x persona. Barri Karakoy un alltojament molt recomanable, és molt net i molt ben situat, tan sols a 15 minuts caminant del barri de Sultanahmet. Una ganga tenint en compte lo cars que són els allotjaments en aquesta ciutat.
Hotel 68 Hostel: 15 Euros x nit x persona. Molt aprop de l,anterior, no el recomanem, molt descuidat i brut.
Llocs d,interés: Anya Sofia, Mesquita Blava, Palau Topkapi, Cafè Pierre Loti des d,on podreu gaudir d,unes fantàstiques vistes de la ciutat, el barri de la Torre Galata, Bazar Espècies i Gran Bazar.

  • TRANSPORT
Istanbul-Safranbolu:
Bus: 30 TL x persona
Ildiz Konak Pension: 5 Euros x nit x persona amb habitació compartida i bany privat. Vam estar sols.. erem els únics clients a l,hotel.
Safranbolu-Ankara:
Bus: 15 TL x persona
Ankara-Fethiye
Bus: 45 TL
Fethiye-Olympus
Bus: 15 TL x persona
Vam dormir amb una cabana de fusta per 20 TL x persona i nit mitja pensió.
Olympus-Antalya
Bus: 15 TL x persona
Hotel  vam dormir per 20 TL x persona x nit habitació doble amb bany privat. Net i el personal molt amigable.
Antalya-Göreme
Bus:
Coco Cave Hostel: 32 TL x persona x nit habitació doble amb bany privat dins una cova. Molt acollidor i net tot i que l,espai comú el podrien tenir un poc més arreclat. Esmorzr inclòs. El preu en temporada alta de l,habitació és de 65TL per persona.
Us recomanem, encara que no hi vam estar allotjats el Nomad Guest House o Nomad Hotel.
Göreme-Gaziantep
Bus desde Avanos fins a Kaysery i després fins a Gaziantep 35 TL x persona.
A Gaziantep trobar un allotjament econòmic és missió imposible. Vam pagar 50 TL x persona x nit amb mitja pensió. L,hotel és molt recomanable.
Gaziantep-Sanliurfa
Bus 15 TL x persona
Hotel Urgur 20 TL x persona x nit. Habitació doble amb bany privat. Allotjament molt bàsic però molt net. El personal molt amigable i situat molt aprop de la part antiga de la ciutat.
Sanliurfa-Mardin
Bus: 20 TL x persona
Hotel Bilem: 42 TL x persona x nit. Habitació doble amb bany privat. Allotjament situat a la part nova de la ciutat amb molt poc encant. Car i no gaire net. A Mardin també escasseja l,oferta d,allotjament econòmic. Només hi ha una opció a la part vella de la ciutat que ningú recomana.
Mardin-Batman
Bus: 10 TL x persona
Batman-Diyarbakir
Bus: 10 TL x persona
Diyarbakir-Elazig
Bus: 10 TL x persona
Elazig-Tatvan-Van-Tabriz
Tren 60 TL x persona


  •  El que hem escrit:

MARDIN-HASANKIEF-ELAZIG



De Sanliurfa emprenem el camí cap a Mardin amb força mal temps. El dia no acompanya massa, un dia gris, amb pluja, neu…

Un cop arribats a Mardin instal.lats a l’hotel i amb la panxa plena decidim sortir a explorar el casc antic d,aquesta ciutat. És díficil donat que els carrers semblen pistes de gel, un poc perillós. El casc antic de Mardin està situat en un turò, per tant, tots els carrers són estrets i amb pujades i baixades, ha set bastant free style!! Mentres caminem per aquests carrers, de camí cap al museu, s,obren clarianes i el cel ens regala una ben curiosa posta de sol. Davant nostre hi podem contemplar el desert de Siria ben nevat mentre el sol davalla ben rogenc darrere les muntanyes. Els edificis prenen el color del capvespre, les hombres cada vegada agafen més protagonisme i de seguida es fa fosc…deuen ser prop de les 5 de la tarda , i no es veu res ja…











De Mardin agafem un dolmus cap Batman, com és habitual, entrem al minibus que va ple, tots els seients ocupats, quan ja ens pensem que estem apunt per marxar continua pujant gent i més gent... el minibus té capacitat per 12 persones però quan tanquen les portes en comptem 26!

A mitg camí parem unes dues hores a Midyiat. Donem una volta pel seu casc antic i veiem en directe com fan pa fora al carrer de la manera més tradicional turca. Tenen com uns forns d’adove compartits per famílies que alguns fan servir fora el carrer i d’altres dins els seus patis.


De Midyiat ja no parem fins a Batman, allà ens allotgem a casa la Söngul, que de fet no és casa seva, sinó que és el pis d’un seu amic que el tè per anar-hi amb els col-legues a pasar el rato. Ens ho pasem de conya amb aquest grup de gent, són divertits. I aprenem coses de la cultura dels kurds i de la situació amb la que viuen.


A l’endemà anem a Hasankief, un poble mil-lenari recobert de coves on antigament hi vivía la gent, actualment i incomprensiblement, el govern turc i vol constrïr una presa mitjançant la qual el poble quedarà cobert d’aigua, realment no s’entén, no la podrien construir una xic més avall? Un poble que des del 451 dc. ha sobreviscut a tot quedarà colgat sota les aigües… Hi passem gairabé tot el dia, caminant amb dos nois del poble, que ens expliquen el poc futur que té la gent del poble.
 









Ens despedim de Batman, de la Söngul i dels seus amics després de compartir amb ells un bon esmorzar i ens dirigim cap a Diyarbakir. La capital del poble kurd. 

Pasem un parell de nits a Diyarbakir no hi ha massa res a veure, només dir que tè la segona muralla més llarga del món, amb 5,5 km de llargada. Aquí s’hi congrega la major part del poble kurd, casi el 95 % de la població, una ciutat tambè molt militaritzada.

A Elazig ens rep l’Hibrahim i Mesut, amb ells i la familia d’en Mesut passem dos díes inolvidables, la seva hospitalitat va més enllà de lo esperat per nosaltres. Tastem la seva cuina i ells la nostra amb diferents sopars. Elazig és la última ciutat que visitem de turquia abans d’agafar el tren cap a Iran. Dediquem el nostre últim dia a fer quatre coses com comprar una faldilla llarga per la gemma, a l,iran les dones no poden anar només amb pantalons, o descanviar dòlars ja que a iran no podrem treure calés enlloc, la visa està bloquejada en tot el país!


Gràcies a en Mesut podem fer tots aquests tràmits ja que aquí fa dos díes que no para de nevar i els carrers están impracticables, ell treballa com a comercial de productes farmacèutics i l’acompanyem amb el cotxe per tot Elazig, fins al punt que en una visita que fa en un hospital, el metge, que és cardiolag li diu que ens vol conèixer, i ja ens veieu a tots dins la consulta: en Mesut, el metge, la secretària, els pacients, nosaltres, un altre comercial i la secretària d’un altre metge… tots allà dins mentre van entrant pacients, jeje, tela!!!
Hem passat dos díes molt bons amb l’Hibrahim i en Mesut. I a més el Barça ha empatat 2 a 2 i ha eliminat el Madrid. Toma!! Demà agafem el tren cap a Iran a les 6 del matí.



















El tren arriba 3 hores tard.Mentre avancem cap a iran el paisatge cada vegada és torna més i més blanc fins que aquest color ja no ens deixa, mirem a l’infinit i tot el que veiem és neu i més neu. Turquia ens ha encantat, ens hem deixat moltes coses per fer i per veure perquè la neu no ens ho ha permès, com per exemple les estatues del mont nemrut un lloc increíble, o kars i tota la banda del mont ararat, llocs on ara estàn a tempetratures molt i molt baixes i que només si pot anar a ple estiu o a principis de tardor, sobretot al mont ararat. Hem conegut gent molt maca, per tant estem segurs que tornarem per aquest racò de món…