SANLIURFA - HARRAN

KURDISTAN

Deixem la Turquía de l’oest i ens endinsem a la de l’est. Només sortir de la capadocia ja es veu el canvi, el turisme a la banda de l’est és molt escàs, caminar pel carrer i sentir-te observat per tothom és el més normal, aquí no veuen gaires turistes.

Estem en terres del KURDISTAN, per nosaltres dos i pel poc que em pogut veure fins ara, el kurdistan ens està maravellant. Aquesta regió està bastant oblidada pels nacionalistes turcs i pel govern, al cantó oest de turquia tothom ens ha parlat malament dels kurds, de l’estil que: són mal educats, perillosos, que roben als turistes, en definitiva, que no aconsellen anar-hi….quan vam arribar a sanliurfa els fets ens van demostrar tot el contrari i al igual que a la banda oest de turquia, l’hospitalitat i l’amabilitat del poble kurd quedarà grabada en la nostra memòria….

El kurdistan és una regió molt gran de l’est de turquia i que abarca també una part de l’iran,de siria i de iraq, té una població de 15 millons de persones només a turquia. Igual que a Catalunya tenen la seva pròpia llengua totalment diferent al turc, com tambè la seva pròpia cultura i tradicions. Malgrat tot, el gobern turc no els tenen reconegut com a tals i els ha privat de la llibertat d’expressió i/o de fer ús de la seva llengua i identitat, com per exemple privant-los  d’ensenyament en la seva llengua, per citar-ne només alguna. Els conservadors turcs i polítics no parlen bé d’aquesta zona de turquia, espantant i desaconsellant al turisme mitjançant mentides televisives. Nosaltres us diem des d’aquí que si teniu l’oportunitat de venir-hi no us ho perdeu, i no us cregueu res del que us diguin d’aquesta zona. És increíble !!

SANLIURFA:

Aquesta ciutat ens ha encantat… estem a desenes de kilòmetres de síria i es nota ja el canvi en la gent, molts d’ells són aràbics, la fesonomia de la cara és diferent, molt més morena i tots ells llueixen mocadors al cap de l’estil “palestí “ en diferents colors, per exemple el mocador lila és el mocador kurd.. . Quan caminem pel carrer tothom es gira, ens miren com a extranys, i les dones sobretot ens miren de reüll i somriuen timidament. Arribem a sanliurfa una tarda mitg nevant, fot un fred de nassos, o com es diría en català antic: va parir,carda un fred que escarda el cap !! baixem de l’autobús ben perduts en una ciutat d’ un milió d’habitants buscant un hostel que vam trobar per internet, com sempre ens apareix el nostre protector,eps! Perdó, encara no us hem explicat res d’aquesta figura....

El protector: com molt bé diu la paraula el protector,és aquell que et veu quan baixes de l’autobús i mires tot al teu voltant buscant qualsevol cartell indicatiu, aquell que t’ajuda quan fas cara d’estar més perdut que un pop en un garatge, aquell que et veu parlar amb un turc que no parla anglés i no hi ha manera d’entendre res, el que et dona un cop de mà quan desplegues el mapa. Aquesta figura no et deixa mai sol, i t’acompanya fins que et trova un lloc per dormir, no et deixa sol fins que et veu dins d’un autobús o fins que t’ha ajudat a comprar els bitllets…n’hem tingut ja uns quants, i sort d’ells…

A sanliurfa visitem el fish lake, on segons diuen el profeta Abraham va caure dins el llac  que estaba en flames i el va apagar, (no sè jo) actualment és un lloc sagrat i és que sanliurfa és la quarta ciutat de peregrinació dels musulmans després de la meca, medina i jerusaluem. Ens deixem perdre pel seu basar ple d’artistes treballant de manera artesana, igual que es feia a casa fa molt de temps, ja sigui fent pa en un forn de llenya, treballant la pell, fent plats de decoració o fent alfombres …sanliurfa ens encanta i ens hi deixem perdre 3 díes, un d’ells el gastem per anar a HARRAN.

 HARRAN és al sud de sanliurfa, gairebé a la frontera amb síria, la història d’aquest petit poble és remonta a gairebé només 13500 anys abans de crist. Fa un mal dia de nassos, però ens endinsem per un camí que ens porta en una zona molt pobre de harran, les cases són com d’adove (terra i palla) i la zona és molt rural, fangosa i bastant deixada.

 Una dona ens convida a pasar a casa seva i ens porta un çai, (te) no parla anglès evidenment, es parteix el cul de riure amb nosaltres i les nostres vestimentes, amb llenguatge de signes sabem que no està casada, que no tè fills i que tè 24 anys…ha estat divertit…malauradament el temps no acompanya gens, cada cop plou més i no convida a anar amunt i avall caminant o sigui que marxem altra cop cap a urfa.

Gastem un altra dia allà per visitar el Castell i posar-nos al dia enviant missatges per trobar gent de couchsurfing, afortunadement tenim couch fins a tabriz, o sigui els pròxims 8 díes !!!

Apa gent, esperem que estigueu tots bé. Una abraçada a tothom ;)